divendres, 19 setembre de 2014

GUIA DE L'OCI de coses bones (que no importants) per AQUEST CAP DE SETMANA

Avui i demà hi ha l'únic festival sense polseres de cap tipus de color,
sense segells amb tinta amb legionelosis a la ma ni res
d'això tan properament habitual.



Dissabte a Lleida inauguren l'Ateneu llibertari
Okupat l'Arrel.
http://ateneullibertarilarrel.wordpress.com/
Entre altres coses, hi hauran aquests poques-penques.

dilluns, 1 setembre de 2014

AQUEST DIVENDRES: cONCERT, EXPOSICIÓ I AIXAFADES D'ACORDIÓ.


El Sr. Pepet Merda es complau
a convidar-vos a la seva primera exposició de:

Cagarros malformats,
siluetes pintades amb dacs,
insults en paper maitxé,
tuberculosis de carter,
enginys, xistets, aforismes
i els ecos de las marismas.

Hi haurà truita de patates i alguna cosa
vegana pels qui no menjen patates:

Cacauets i ganxitos.

Tocaran els dos millors
one-man's-band's de tota la contrada:

OMITSE'T
AITOR NIEVE.

Per zero euros obligatoris.
Qui vulgui pagar: NO ENTRA.

A les 21.00 a l'Helioglobal de Barcelona.

dijous, 17 juliol de 2014

MÀXIMUM CLATELLOT: Amb un 38% menys d'audiència sense gluten!

Extret de "Las aventuras del terrible burgués".
Un tebeo de Fernando Del Toro.




Ens agrada anar als llocs
a dir com es fan les coses,
A dir-los què han de pensar
en els fons, postura i forma.

Ens agrada anar arreu
a perfeccionar idees.
Les de la gent són molt merdes
millor que adoptin les meves.

Ens agrada anar pel món
fent ratlles de colors a terra
i dir "d'aquí no podeu passar
que si no la moral s'esguerra"

Ens agrada anar a tinglados
i posar bé colls de camisa
i dir als arreplegats
que s'arreglin la cornisa.

I ens resulta estrany que no s'ens deixi de fer estrany
que no ens conviden a anar enlloc
com a mínim de fa un any.

Sensibles a l'autocrítica:
No escolteu més ràdio PICA.

Nosaltres sabem què heu de pensar si sou de dretes i què heu de pensar si sou d'esquerres.
Tenim tota una parafernalia per dir-vos què heu de pensar en cada cas, enfocan-t'ho sempre des
del cantó contrari.

Nosaltres som el ximplisme.
Nosaltes el solipsisme.
De nosaltres emana la idea
que es viu millor fent turisme.

MÀXIMUM CLATELLOT : 287 ANYS RASCANT LES PARTS DEL TOTAL AMB LA GAVETA.
38 oients cada 15 dies aval·len les nostres capsules de píndoles de saber caducades.

dijous, 3 juliol de 2014

MÀXIMUM CLATELLOT : TORRAPANS I TORRANAPS A LA TERRA DE FER PIPES





Us volem explicar una cosa curiosa i divertida que ens passa cada dia entre set i deu vegades:
Ens llevem i ens sentim com envoltats de merda,
com si visquessim dins d'un coco energètic informàtic amb péls de coco que s'ens claven per tot el cos, com si hi haguès una mena de loft amb spa amb xorros de llefa de simi escleròtic. Tot és estrany i desagradable i, al cap de molta estona ens tornem a fotre la piltra i tot torna a ser estrany i desagradable i no veiem res ni sentim res ni notem cap olor, ni els colors ens meravellen, ni ens venen ganes de comprar res per sentir-nos part com a entitat ,ni sabem com sentir-nos millor perquè no sabem ressortar el mecanisme de les propies sensacions i estem cansats i no ens ressetejem i arriba la nit i fumem un ducados i un altre i prenem un café i deixem taques de rodones de tasses de café als papers que ens envolten i que utilitzem l'endemà per tornar a embolicar l'esmorzar i quan emboliquem l'esmorzar ens preguntem si aquest esmorzar no som nosaltres mateixos i la nostra vida mateixa que és embolicada , estúpida i devorada i està composta de productes de l'àrea de guissona que probablement porten massa dies oberts a la nevera però que ens fan tan fàstic que no podem si no menjar en petites dosis. Això és el que ens passa i no ens fareu creure que a vosaltres us passa una altra cosa. La miséria està escrita en les vostres cares tan profundament com en les nostres.
Per això ens reconeixem.
Per això i només per això MÀXIMUM CLATELLOT.
El xiuxiueig de les coses últimes.

dimecres, 4 juny de 2014

Maximum CLATELLOT: Un peu al coll, l'altre a la galleda.





"Una esclavitut, després una altra, després encara una altra més i així tota la vida. A menys que...A menys que què? A menys que triomfes.A menys que triomfes? Va deixar anar una rialleta diabolicoescèptica. Se li clavaven les pedres al cul. Va interrompre les seves reflexions i es va aixecar."
Els últims dies. Raymond Queneau.

Nosaltres no és que es pugui dir que estem a l'alçada de les circumstàncies. Nosaltres ens hem passat 25 anys explicant de quina manera ens la sua la societat i, quan la societat requereix que l'anem a salvar, anem corrents a buscar-li un flotador dels xinesos. A nosaltres tota aquesta rebel·lia provocada per les estacions no ens fa ni fred ni calor. No ens creurem els alçaments primaverals fins que no siguin a l'hivern. Amb tot i amb això i perquè no sigui dit, quan la Generalitat o la diputació ens demana que sortim al carrer amb un capgròs o ens sugereix que ens interessem per una obra de titelles en 3D sobre el 1714, doncs què voleu?, tot el cos se n'ens hi va perquè portem el llepisme a l'ADN. Nosaltres volíem ser uns mini-fora-de-la-llei en el món de la pantomima. Ara intentem entrellucar el què som i no veiem res més que un gran pasterada de merda que, si algún cop algú li va intentar donar forma, aquest algú va ser en Barceló o en Miró. Nosaltres vivim la dictadura del poc entusiasme en el país de la poca empenta.

"-Ja he obtingut alguns contactes.Però això no és concloent. Víctor Hugo i Tolstoi m'han parlat. Però això no és concloent.
-Víctor Hugo i Tolstoi ?
-Sí. Això no és concloent. En el fons, saps què és el que vull? Saps amb qui m'agradaria contactar?
-Amb qui? Amb Joana d'Arc?
-Imbécil.Amb el meu pare.
-Ah, el teu pare.
Tuquedenne se sentia tan incòmode que per un moment es va pensar que vomitaria. I era el seu millor amic."
Els últims dies. Raymond Queneau.

dimecres, 21 maig de 2014

Màximum Clatellot: Les eleccions són la FESTA de la UNANIMITAT




.
Amb Síctor Valdaña and the Check this outs desenvolupant fortament la seva cantarella.

Hem trobat un tros de ressenya del futur escrita per un maleït productor-recuperador-comissari posmo-guay i acceptat i venerat per la comunitat. Si arribem a saber que al futur diuen que som la merda que diuen que som, no haguessim fet res. Ara ja és tard per canviar la visió que del futur ens tenen.
És aquesta:
"Maximum Clatellot es una muestra de la post-ironia post-postmoderna, un giro/retorno sarcástico a la Realidad --en mayúsculas zizekianas--, una suerte de paseo radiofónico baudeleriano, en la que la rasgada voz de Pelaias --una leyenda viva del 'hardcore'-- y Garrotada ,-un suerte de ejemplo de emblema patriarcal del punk comarcal- nos llevan a conocer la realidad musical 'underground' en su vertiente popular y canalla. Rescatar hoy los programas de Maximum Clatellot es un 'must' para quien quiera saber qué se trasuntaba en la Barcelona de los millenials."

HOLA TONTETS I TONTETES D'ESTAR A L'ÚLTIMA MODA EN QUANT A CORRENTS DE PENSAMENT. M'HA DIT L'OWEN JONES QUE LLEGIU AIXÒ.