divendres, 25 de juny del 2010

Ens hem fotut un burka a la polla i anirem amb ell a on ens surti de la ídem.




Aquí teniu el link de descàrrega del “pugrama”

http://www.megaupload.com/?d=MJH4JHSU

Senyores i senyores:
El circ s'ha acabat, recullin els programes de paper couché de les desastroses butaques, escurin l'últim crostó de crispeta que els queda entre les dents i vagin a casa ordenadament i en silenci.
Adonint-se si us plau que la gent que ha programat el circ se'ls han acabat els recursos i les bromes.
Que ja no volen gastar més en guionistes perquè vostès s'alleugin i s'espolsin la misèria misèrrima vital que els han programat paral·lelament al circ.
Que prefereixen gastar-s'ho en velers i tangues amb incrustacions de diamants.
Recordin que s'ha acabat el riure públic a la pseudo-societat del benestar.

El diagnòstic és aquest.

La recepta és
MAXIMUM CLATELLOT.


MAXIMUM CLATELLOT
Perquè no hi ha res que la socialdemocràcia
us hagi fet que nosaltres no poguem solucionar.

Des de 1993 ininterrrompudament en antena.

MAXIMUM CLATELLOT
Un oasi d'intolerància.

dilluns, 14 de juny del 2010

LES MALES HERBOTES FAN UNA FESTOLA!

Hi serem fotent-hi el carcamal i ballant el xuga-que-eixuga i la dansa de l'eruga.
També llegint els curiosos i vanguardistes relats de marcianos, equilibristes i senyores calamar que fan la comunió.




Hola amics!
Aquest dissabte que ve (19 de juny) farem una festa de la revista Males Herbes a l'Heliogàbal.
La cosa començarà a les 21:30h, s'obrirà amb un concert de Comitè de Salut Pública i serà gratuïta. Després beurem i posarem música, i us intentarem vendre revistes a traïció. Us hi esperem!



Salut!



www.lesmalesherbes.blogspot.com

dilluns, 7 de juny del 2010

CONEIXEM HISTORIADORS CONEGUTS!





No només ens escolten illetrats com vosté, també ens escolta gent de bé.
Sense anar més lluny, l' il·lustre historiador Fèlix Villagrassa , que acaba d'editar el seu recomanable llibre
FRANCESC XAVIER LLORENS I BARBA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I EL PENSAMENT CATALÀ AL SEGLE XIX
a l'editorial dels llibres de l'índex nadamenus.
Nadamenus no és part del nom de l'editorial, és un modisme.

L'altre dia , sense anar tampoc més lluny , com ja déiem al primer pàrraf, ens va escriure aquestes amables i amigables paraules.

PS
El llibre de l'imatge no té res a veure amb aquest blog, no sé ni tan sols perquè li hem fotut.






Per fi he dominat la tècnica. De fet és fàcil, però jo ahir tenia el dia maldestre. Ja estic escoltant la sintonia d’entrada de M.C. Quants anys, quines evocacions, com sortien les ties esperitades si volies fer que ho escoltessin. No deixis d’enviar-me els enllaços, que fins i tot pot ser que els reenviï a alguns amics desnonats i a l’atur, per tal de fer-los la punyeta.

Vaig fer unes xerrades sobre història del catalanisme amb motiu de les consultes patriòtiques (m’ho van demanar els convergents), i com que sóc un senyor, vaig posar molt bé a Prat de la Riba i malament a Companys (pel fallit 6-X-34). Companys tenia un fill mongui o guillat, cosa que el va portar a la mort perquè la Gestapo el va atrapar a França, car ell no volia deixar sol el boig. Després vaig dir que nosaltres venim dels visigots, i que Don Pelayo i Covadonga són mentides de la historiografia castellanoespanyola, que està corulla de troles (la nostra, igual, fet i fet). Vaig descobrir la gran veritat: que Espanya la va inventar Ferran II, “el viejo catalanote” segons els seus contemporanis castellans. Un rei català-xarnego (com tot català ben nascut) que va engegar la moto i després se la van fotre els castellans i els flamencs. Les xerrades les feiem a les sales dels ateneus locals, sempre al costat del cafè i de la seva lloada barra.

Sí que presentaré un llibre, però és un rollo (aparentment). És la biografia de Xavier Llorens i Barba, un catedràtic, que la baba li queia, de la recuperada Univ. de Barcelona del XIX. M’agradarà saber si algú gosarà llegir-lo. Si és així, previ lleu examen, tornaré la pasta del preu del llibre a qui tingui el valor d’empassar-se’l. Llorens va ser el primer a Espanya que va teoritzar sobre el nacionalisme, molt poquet, però alumnes seus com Duran i Bas, Torres i Bages (mare del catalanisme carca), Valentí Almirall (pare del catalanisme republicà) li varen prendre la paraula. Llorens s’escagarrinava per les bullangues rutinàries a la Barcelona del seu temps i intentava contemporitzar entre catòlics radicals (carlins, com els teus ancestres, m’hi jugo el prepuci) i liberals materialistes i lliurepensadors. Mirava d’acostar la tradició catòlica al cientifisme (una cosa no tan descabdellada quan tothom sap que alguns dels millors científics mai van renunciar a tenir fe (que no proves) vers alguna forma de transcendència de l’home i del seu esperit (amb perdó). Llorens va morir solter als 52 anys. He deduït que estava enamorat de la mama, que era molt intel·ligent i això el feia romandre sol, que era tímid (no crec que cap persona o animal el desvirgués), que no es va deixar retratar mai (l’únic retrat seu el va fer el pintor Martí i Alsina de memòria) i després de la seva mort es va fondre la seva memòria. Era de Vilafranca, i aquesta gent solament ha reeixit a posar-li el seu nom a un carreró de merda. Són vilafranquins, que pel cas és com si fossin de Granollers.

Molt satisfet de mantenir contacte amb tu. Et donc permís per parlar de Llorens a Màximum Clatellot. Llorens va viatjar bastant per Espanya (torno a demanar perdó), i va anar a Euskaherria més d’un cop, i li feia gràcia aquella gent, i envejava els furs, però pensava que eren una mica carallots.



Un altre dia et seguiré parlant de l’inefable Llorens, que hauria de ser el patró dels eskizofrènics i dels beneits.



Petons



F.V.H.


VISCA EN FÈLIX!

dimarts, 1 de juny del 2010

EL CLATELLOT DE LA SETMANA DE SANT FÈLIX



Amic ramó:
aviam si això t'acaba de sumir en el destrempament més total i absolut.
una abraçadota.

Aqui va el programa!!!!
http://www.megaupload.com/?d=7XX9GSU6



Sapigueu molt bona gent
que ens posseïx rabia dement.
Que fotrem pel cul un llapis
als que han anat als escolapis.
Que no hi ha prudència ni cura
que tot és por i és tortura.
Que la confussió no és poca
a Palou com a La Roca.

Però que ens tingueu confiança,
nostra gola no descansa.

I us seguirem fent sessions
de radio teràpia als collons.

MAXIMUM CLATELLOT
Una veu extemporània.

MAXIMUM CLATELLOT
Un miracle de la oralitat.

Quinzenalment a les emissores més chick del país.






--------------------------------------------------------------------------------
De:
Para:
Enviado: mié,26 mayo, 2010 01:38
Asunto: maximum clatellot


Aqui va el programa!!!!
http://www.megaupload.com/?d=7XX9GSU6

CADA DIA UN PAS ENRERE


Aquí teniu el link de descàrrega del “pugrama”

http://www.megaupload.com/?d=0PS7XB1P

hola amics i amigues,
som una gent amb una falta d'auto-estima encomanadissa que vam anar a fer floriteràpia, musicoteràpia, clapiteràpia i vanguarditeràpia i no em millorat ni un mil·limetre.
El mestre Santi de Calafell ens va dir que per dirigir la nostra energia holística causistica negativa fessi'm un programet a les ràdios locals.
Així ho vam fer.
Ara ens han baixat la medicació i ja no tenim tans mals rotllos de la ment i ja no odiem tant a tothom. Tot i així, per obligacions contractuals, ens veiem obligats a continuar amb aquest espiral de rancunia i denuncia sense sentit ni final.
La present no és perquè escolteu el nostre programa, la present és per trobar un parell de substituts amb desequilibris relacionals que ens vulguin substituïr ara que nosaltres ja tenim la psique més a puesto.
Ajudant als qui un dia van estar malament podeu ajudar a algú que estigui malament actualment.

MAXIMUM CLATELLOT
La millor excusa.
La millor coartada.

MAXIMUM CLATELLOT
L'odi a mesura de l'humà.

PERIODISTES JUGANT A FER DE MOSSOS

EXTRET DE L'OBSERVATORI CRÍTIC DELS MITJANS
Ens ho ha passat el bó de l'Àngel.


Els responsables de la brigada mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra van convidar el passat dimecres a un grup de periodistes a participar a un “joc” de dubtosa gràcia. Els informadors, vestits d’antiavalots, es van enfrontar a un suposat grup de manifestants que, en realitat, eren agents de la policia autonòmica. Tot plegat, quinze mesos després de la manifestació d’estudiants que va acabar amb una trentena de periodistes agredits pels Mossos d’Esquadra però només dues denúncies.


Els vídeos d’Antena 3 i Barcelona Televisió (BTV) fan bons aquell refrany que una imatge val més que mil paraules. Es pot veure un bon resum del “joc” al qual es bon prestar una bona colla de periodistes per, tal com diu la crònica de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), “tancar ferides” després que “es miressin de reüll” en tots els aldarulls que es produïen a la ciutat de Barcelona des de la crisi antiBolonya. Ni aquesta crònica -ni les de les dues televisions citades- fan referència al fet que a la manifestació del 18 de març de 2009 va acabar amb més de trenta informadors ferits.

Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) és “sorprenent” la simulació que van proposar els Mossos d’Esquadra però “encara ho és més que periodistes i mitjans ho acceptin i hi participin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit, com un divertimento, com un experiment graciós”. A més, entenen que és una “burla” per aquells professionals que van patir l’acció indiscriminada de la mateixa brigada mòbil. “Els continus episodis de conflicte han demostrat que el problema no és que els periodistes no entenguem la dura feina dels mossos antiavalots, sinó que aquests no comprenen la feina dels periodistes i contínuament vulneren el dret a la informació de la ciutadania” conclouen.

Enric Borràs, que en el moment dels fets treballava a VilaWeb, va ser un dels periodistes que va patir els cops de porra dels Mossos d’Esquadra. A més, va ser un dels dos únics contusionats que va anar més enllà de les queixes i protestes -es va fer una concentració a la plaça Sant Jaume- i va denunciar a l’agent que el va colpejar. El jutge el va identificar i el va condemnar a una multa de 180 euros i a una indemnització de 250 euros. Per altra banda, un dels fotògrafs que més va patir les càrregues indiscriminades també va denunciar un agent de la BRIMO que ha hagut de pagar una multa de 1.000 euros per una falta de lesions. Finalment, hi ha una tercera denúncia pendent de resoldre realitzada en aquest cas per un treballador de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que acusa a un antiavalot de colpejar-lo al cap. La gravetat de les ferides podria suposar una condemna per un delicte d’agressió.

Borràs qualifica l’experiència d’aquest dimecres com a “increïble i surrealista”. “Volen convèncer que fan les coses bé, però per saber-ho cal estar als llocs dels fets” explica el periodista. En aquest sentit recorda que els Mossos voldrien els informadors a darrera de “tres o quatre cordons policials”. “Poder veure què passa suposa un risc però una és que s’escapi un cop de porra i l’altre rebre una agressió premeditada” explica. Per Enric Borràs, si els fotògrafs van junts a les manifestacions en grups de dos o tres és perquè temen als Mossos i, d’aquesta manera, s’asseguren tenir proves de les possibles càrregues. Quinze mesos després dels fets de Bolonya considera “increïble que hi hagi periodistes que s’hagin prestat acríticament a aquest joc”. De tot plegat només s’ha pogut llegir una veu crítica des dels mitjans. Un article de l’ABC (“Periodistas o primos”?) en el qual es pregunta com van poder convèncer els Mossos a un ampli grup de periodistes participar a tal quintada.

Enric Borràs també es mostra molt crític amb els acords assolits entre el Col·legi de Periodistes i el Departament d’Interior que, a banda de l’obligatorietat d’un braçalet identificatiu, recomanen dur una armilla taronja fluorescent. “Suposa considerar que el problema era que els Mossos no veien els periodistes, en canvi la realitat és que no volen gent pel mig que vegi el què passa” afirma amb rotunditat. En aquest sentit fa una crida a no utilitzar unes armilles que “només ha vist en països en guerra com Palestina”.

Borràs es mostra d’acord amb les afirmacions del fotoperiodista Albert Salamé, que va cobrir les mobilitzacions per l’ACN. En una anotació al seu bloc just quan es complia un any dels fets considerava que de tot plegat en quedava la sensació de “presa de pèl”. Per Salamé es va produir un “fals corporativisme en defensa dels periodistes ferits” com aquells mitjans que van intentar aprofitar-ho per aconseguir contrapartides a nivell d’exclusives a les diverses institucions.

**********************************************************************

Comunicat del Grup de periodistes Ramón Barnils








28.05.2010 · Un simulacre que és una burla als periodistes agredits pels Mossos
Notícia per GPRB


Davant del simulacre de càrrega policial en què alguns periodistes van participar a l'Escola dels Mossos d'Esquadra ahir dimecres 26 de maig, el Grup de Periodistes Ramon Barnils volem fer les següents consideracions:

Trobem sorprenent que els Mossos proposessin una simulació d’aquestes característiques i encara ho és més que periodistes i mitjans ho acceptessin i hi participessin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit. Les cròniques que s'han fet públiques del simulacre ho han enfocat com un divertimento o un experiment graciós, tot i que per a nosaltres no té cap gràcia.


Critiquem la realització de la simulació perquè no ens sembla que sigui la millor manera d'afrontar la indignació i crítiques de la professió per les agressions policials que van patir alguns periodistes en la manifestació estudiantil de fa un any a Barcelona sinó que, per contra, constitueix una “burla” pels companys que van ser apallissats sense cap mirament pels antiavalots. Les condemnes a alguns agents per agressions a periodistes en aquella manifestació demostren, per exemple, qui és el qui s'excedeix en la seva feina.


Els continus episodis de conflicte han demostrat que el problema no és que els periodistes no entenguem la feina dels Mossos antiavalots, sinó que a aquests no els agrada la manera de treballar dels periodistes i contínuament vulneren el dret a la informació de la ciutadania que els periodistes intentem defensar.


Ens preguntem què es pretenia amb aquest circ (i amb mesures paral·leles com l'armilla): espantar els periodistes perquè a partir d'ara s'ho mirin de més lluny? Busquen impunitat per a les agressions policials? O, com a mínim, "comprensió" de la impunitat?


Per tant, per evitar nous conflictes és necessari que els agents policials tinguin clar el respecte al dret a la informació, i això és una tasca interna del cos i dels seus responsables. Cal que s'assumeixin els erros comesos fins ara i, si cal, que siguin els Mossos els qui es posin a la banda dels professionals de la comunicació.


http://www.media.cat/2010/05/28/%e2%80%9cjugant%e2%80%9d-a-fer-de-mossos-un-any-despres-de-les-carregues-de-bolonya/