Amb la seva turgència, amb el seu contorneig,
amb el seu dir les coses clares,
amb el seu no posar una nota més alta que l'altra,
amb la seva clarividencia lluminosa a la seva serena mirada,
amb el seu rotllo cosa de no dir.
6 nous temes d'Aitor Nieve en fulgent i iracund directe!
Respecte a la resta de coses que estan passant només us direm
que la butxaca esquerra vigila la butxaca dreta,
i que el colze és cosí del genoll.
El 1700 la gent de Barcelona bebia aigua de color vermell terrós
i no en volia saber res d'aigua de cap altre color.
És una dada.
Insignificant, però una dada.
Us ho diem perquè us feu el càrrec que no sempre ha sigut el mateix
el que ens hem hagut d'empassar.
No ha tingut sempre el mateix color ni la mateixa consistència.
Amb tot, la nostra capacitat mai ha disminuït.
I és bonica l'escenificació que gaudim mentre empassem.
Pels que ens fan empassar,el número de variettés consisteix en veure
l'atrafagamenta amb que ens afanyem a fer-ho.
Pels que empassem, el color i la textura del que empassem és
el paisatge exterior que esdevé interior.
Un bonic arc de Sant Martí de diferents tons del color de merda.
Aquesta és la paleta amb la que ens tenyeixen els somnis i les il·lusions.
Màximum Clatellot.
Sòbris des de 1837.
L'any en que morí Pushkin.
...i aquest Pushkin steampunk?
ResponElimina