dilluns, 23 de novembre del 2015

Màximum Clatellot: LA PUNICIÓ AUTOINFRINGIDA.




Senyores i senyores
i gent de la que ven estores
Fa dies que ens aprimem
com trista ceba d'hivern.
Tenim els collons botits
de cromos tan repetits.
No volem esforços meritoris
ni menjar supositoris.
No volem cap seguretat
que ens proporcioni cap estat.
Volem conduïr un cotxe bomba
en forma de cotxe escombra.

Volem viure a la Gran Gatzara
no dissabte si no ARA.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Màximum Clatellot: DISPERSATS PERÒ EN POSICIÓ D'ATAC.



Des d'aquests cadirots als estudis de La Pinya Torrada
del Montseny és d'on diem tot aquest reguitzell de
bajanades que tant us fan passar bones estones.



Hola penyola.
Avui continua aquesta performance oral on parlem de coses i cosetes. Una jornada qualsevulla a Cal Clatellot:
Es repeteixen uns patrons dialectals.
S'insisteix en un camp ideogràfic.
Es perpetuen certes etapes repetitives.
S'arriba a un clímax comú.
Cadascú torna a casa seva amb el cap cot i el primer que fa en penetrar a la llar quotidiana, gris-vainilla de l'existència, és rentar-se les parts pudendes amb Vim Clorex Verde.
Un rentaplats que conté pols de marbre.
Ideal pel cos.


LA RAMPA ES QUEDA!

Màximum CLATELLOT: Altres venen FUM. Nosaltres regalem FOC.




De veritat, que mani qui vulgui. Ens la porta fluixa.
Des del neolític que estem creant xarxes subterrànies de resilicència precària
a les vostres corretges de poder. Mai ens veureu de genollons. Ens tindreu les ànimes,
les il·lusions i les estones, però MAI ens tindreu com a persones.
De manera que seguiu amb les vostres tonteries de fanàtics esclavitzats.
Continueu amb les vostres lluites per cotilles insignificants de
poder i representació. No atureu la vostra cinquena guerra mundial per càrrecs i despatxets.
Feu una ficció de poder en la vostra república paral·lela
de la cobdicia i el figurar. En els vostres organismes de merda, en els
vostres organigrames en els quals no cal que ens hi compteu, que mani qui vulgui.
Només una condició, no ens feu passar pel calvari d'unes eleccions MAI MÉS.

Som-hi, cansalda!
Bufa, Pastanga!
Foc a l'esplanada!
Res no ens vaga.